Història del Mini
Idea
La idea de crear el Mini neix el 1956 amb l’ocupació
del canal de Suez i la conseqüent pujada del preu del petroli.
Degut a aquesta pujada es vol crear un cotxe petit i de poca cilindrada
que no gasti gaire.
Creat per Sir Alexander Arnold Constantine Issigonis (1906-1988), cap
d’enginyers de la Bristish Motor Corporation (BMC), el seu llançament
té lloc a l’agost de 1959.
Evolució
1959
Austin Se7en & Morris Mini Minor 848cc.
Es crea el mateix cotxe amb dues marques comercials diferents.
La gran innovació és el motor davanter transversal, però
es comet l’error de posar un preu massa baix que no reporta beneficis a
l’empresa.
1960
Austin Mini Countryman & Morris MiniTraveller
Segueixen la moda americana de la fusta que té lloc al continent Americà entre els anys 40 i 50.
Mini Van & Mini Pick-up
Es creen pensant en les necessitats dels treballadors.
1961
Riley Elf & Wolseley Hornet 848 cc
Mentre el Wolseley és una versió més
econòmica, el Riley presenta característiques més luxoses.
L’any 1963 el motor passa de 34 cavalls a 38 i la cilindrada augmentà
a 998cc. Pocs anys més tard, surt a la venda la versió automàtica.
Aquests models es deixen de fabricar l’agost de 1967 amb un èxit
escàs, només 59.367 unitats del total de 5M de Minis venuts.
Mini Cooper
John Cooper (1923-2000), un fabricant de monoplaces amb motor al darrera que competeix al Campionat de Fórmula 1, convenç a Harimna, director general de BMC, perquè fabriqui 1.000 exemplars (el mínim requerit per obtenir la homologació per poder participar en carreres de turismes) de 55 cavalls i 997cc amb discs de fre davanters de 7 polzades. Aquests cotxes acceleren de 0 a 60 milles en 10 segons.
L’abril de 1963 es crea la versió S amb 70 cavalls, 1071
cc i 95 mph de velocitat màxima. Aquesta versió aconsegueix
la victòria al Ralli de Montecarlo l’any 1964.
L’últim Mini Cooper es fabrica el 1971. En total es van produir
80.920 unitats de la versió normal i 27.206 de la S.
Mini Moke
Alec Issigonis proposa un cotxe obert i compacte per
l’exèrcit. La peculiaritat d’aquest vehicle és que el seu disseny
permet apilar-los un sobre l’altre. Davant la negativa de l’exèrcit
a utilitzar-los es destinen al públic general.
L’any 1966 la producció es trasllada a Austràlia on es
manté fins el 1981. En total es van produir 26.142 unitats.
1967
Mini Mk II
Nova generació amb pocs canvis: calandra davantera,
fars del darrera, volant, lluna més gran…
La nova sèrie només dura dos anys i se’n venen 430.000
unitats.
1r quedada Brands Hatch
1969
Mini Mk III
La BMC es converteix en la British Leyend Motor Company
i decideix reduir la varietat de marques i versions. Morris i Austin es substitueixen
per Mini i s’eliminen el Wolseley Hornet i el Riley Elf.
En aquesta nova versió es produeixen bastants canvis; principalment
l’eliminació de les frontisses de les portes i del sistema de suspensió
hidràulica.
El 1969 és un any brillant per Mini ja que es nomena a Alec Issigonis
cavaller d’Anglaterra i s’estrena la pel•lícula The Italian Job.
El 1974 s’hi afegeixen els cinturons de seguretat de sèrie i la
producció no finalitza fins el 1976.
Mini Clubman
Surt al mercat a l’octubre de 1969. Tot i ser més gran, no s’allunya gaire de la versió original. També es crea el Mini Clubman Estate que és el relleu del Countryman i el Traveller. Al principi els motors són els clàssic de 998cc però més endavant es crea el Clubman 1275 GT amb motor de 1300cc.
1976
Mini Mk IV
Els canvis es centren en millorar la qualitat i la comoditat.
Aquest any es llença la versió especial 1000 Special, de
la que només es produeixen 3.000 unitats destinades al mercat britànic.
L’exterior és racing green i l’interior taronja tal i com marca
la moda típica de la dècada dels 80.
El 1979, per celebrar el 20è aniversari del llençament
del Mini , surt la sèrie especial 1100 Special de la que es fabriquen
5.000 unitats. També es crea una versió més econòmica
destinada als joves i a les famílies amb dos automòbils que
s’anomena Mini City.
La producció s’acaba el 1984.
El 1980 la fàbrica passa a anomenar-se Austin Morris Group, per
convertir-se en Rover Group el 1988.
1984
Mini Mk V
Els anys 80 són els anys de les sèries limitades; se’n produeixen 20 en 7 anys. Per exemple: Mini 25 (1984); Ritz (1985); Chelsea i Piccadilly (1986); Advantage i Park-Lane ( 1987); Red Hot, Jet Black i Designer (1988); Rose, Sky, Flame Red, Racing Green i Mini 30 (1989), Mini Check-Mate, Studio 2 i Mini Cooper amb motor de 1275cc (1990).
El 2 d’octubre de 1988 mor Alec Issigonis, amb la satisfacció
d’haver vist 5M d’unitats venudes.
1991
Mini Mk VI
És una evolució dictada per raons legislatives.
Es creen sèries especials com Neon i Mini Cabriolet, aquesta última
només amb 75 unitats fabricades.
El 1992 les games es reorganitzen en Sprite i Mayfair amb motor de 50
cavalls i Cooper amb motor de 63 cavalls. Les versions especials són
British Open Classic i Italian Job (1992) i Rio i Thaiti (1993).
L’any 1993 la fàbrica es ven a BMW i la producció passa
a distribuir-se en tres noves series: Mini Cooper Montecarlo, Mini 35 i Mini
Cooper Grand Prix.
L’any 1995 es crea el Sidewalk que obté el premi “Coche del Siglo”
atorgat per la revista Autocar.
1996
Mini Mk VII
Els canvis també es produeixen per exigències
tècniques, com per exemple air-bag pel conductor, barres de protecció
a les portes...
Les sèries especials d’aquest any són: Cooper 35 i Equinox.
El 1998 surten al mercat Paul Smith i Cooper Sport, i el 1999 Mini 40 i
Mini John Cooper.
L’any 1999 es celebra la festa dels 40 anys al circuit de Silverstone.
2000
Mini One
El 2000 és un any de contradiccions pels fanàtics dels Minis. D’una banda, el 14 de setembre es fabrica l’última unitat del Mini Clàssic i el 24 de desembre mor John Cooper; de l’altra sorgeix el nou Mini. També el 2000 es nomena director general de BMW a Pischetsrieder, que és ni més ni menys que el nebot d’Issigonis.
Al nou Mini s’ha de fer un canvi important per poder respectar
les normes de seguretat i de medi ambient sense perdre el caràcter.
La part mecànica la porten a terme John Cooper i Alex Moulton,
mentre que el disseny es comparteix entre MG-Rover i BMW.
Tot i que el model final es presenta al Saló de Frankfurt el setembre
de 1997, no és fins el 2000 que es comença la producció
en sèrie. Concretament el 28 de setembre de 2000 es presenta oficialment
al Mundial de l’automòbil.
En 5 anys se’n venen 700.000 unitats.
nit46