Histria del Mini
Idea
La idea de crear el Mini neix el 1956 amb locupaci
del canal de Suez i la conseqent pujada del preu del petroli.
Degut a aquesta pujada es vol crear un cotxe petit i de poca cilindrada
que no gasti gaire.
Creat per Sir Alexander Arnold Constantine Issigonis (1906-1988), cap
denginyers de la Bristish Motor Corporation (BMC), el seu llanament
t lloc a lagost de 1959.
Evoluci
1959
Austin Se7en & Morris Mini Minor 848cc.
Es crea el mateix cotxe amb dues marques comercials diferents.
La gran innovaci s el motor davanter transversal, per
es comet lerror de posar un preu massa baix que no reporta beneficis a
lempresa.
1960
Austin Mini Countryman & Morris MiniTraveller
Segueixen la moda americana de la fusta que t lloc al continent Americ entre els anys 40 i 50.
Mini Van & Mini Pick-up
Es creen pensant en les necessitats dels treballadors.
1961
Riley Elf & Wolseley Hornet 848 cc
Mentre el Wolseley s una versi ms
econmica, el Riley presenta caracterstiques ms luxoses.
Lany 1963 el motor passa de 34 cavalls a 38 i la cilindrada augment
a 998cc. Pocs anys ms tard, surt a la venda la versi automtica.
Aquests models es deixen de fabricar lagost de 1967 amb un xit
escs, noms 59.367 unitats del total de 5M de Minis venuts.
Mini Cooper
John Cooper (1923-2000), un fabricant de monoplaces amb motor al darrera que competeix al Campionat de Frmula 1, conven a Harimna, director general de BMC, perqu fabriqui 1.000 exemplars (el mnim requerit per obtenir la homologaci per poder participar en carreres de turismes) de 55 cavalls i 997cc amb discs de fre davanters de 7 polzades. Aquests cotxes acceleren de 0 a 60 milles en 10 segons.
Labril de 1963 es crea la versi S amb 70 cavalls, 1071
cc i 95 mph de velocitat mxima. Aquesta versi aconsegueix
la victria al Ralli de Montecarlo lany 1964.
Lltim Mini Cooper es fabrica el 1971. En total es van produir
80.920 unitats de la versi normal i 27.206 de la S.
Mini Moke
Alec Issigonis proposa un cotxe obert i compacte per
lexrcit. La peculiaritat daquest vehicle s que el seu disseny
permet apilar-los un sobre laltre. Davant la negativa de lexrcit
a utilitzar-los es destinen al pblic general.
Lany 1966 la producci es trasllada a Austrlia on es
mant fins el 1981. En total es van produir 26.142 unitats.
1967
Mini Mk II
Nova generaci amb pocs canvis: calandra davantera,
fars del darrera, volant, lluna ms gran
La nova srie noms dura dos anys i sen venen 430.000
unitats.
1r quedada Brands Hatch
1969
Mini Mk III
La BMC es converteix en la British Leyend Motor Company
i decideix reduir la varietat de marques i versions. Morris i Austin es substitueixen
per Mini i seliminen el Wolseley Hornet i el Riley Elf.
En aquesta nova versi es produeixen bastants canvis; principalment
leliminaci de les frontisses de les portes i del sistema de suspensi
hidrulica.
El 1969 s un any brillant per Mini ja que es nomena a Alec Issigonis
cavaller dAnglaterra i sestrena la pellcula The Italian Job.
El 1974 shi afegeixen els cinturons de seguretat de srie i la
producci no finalitza fins el 1976.
Mini Clubman
Surt al mercat a loctubre de 1969. Tot i ser ms gran, no sallunya gaire de la versi original. Tamb es crea el Mini Clubman Estate que s el relleu del Countryman i el Traveller. Al principi els motors sn els clssic de 998cc per ms endavant es crea el Clubman 1275 GT amb motor de 1300cc.
1976
Mini Mk IV
Els canvis es centren en millorar la qualitat i la comoditat.
Aquest any es llena la versi especial 1000 Special, de
la que noms es produeixen 3.000 unitats destinades al mercat britnic.
Lexterior s racing green i linterior taronja tal i com marca
la moda tpica de la dcada dels 80.
El 1979, per celebrar el 20 aniversari del llenament
del Mini , surt la srie especial 1100 Special de la que es fabriquen
5.000 unitats. Tamb es crea una versi ms econmica
destinada als joves i a les famlies amb dos autombils que
sanomena Mini City.
La producci sacaba el 1984.
El 1980 la fbrica passa a anomenar-se Austin Morris Group, per
convertir-se en Rover Group el 1988.
1984
Mini Mk V
Els anys 80 sn els anys de les sries limitades; sen produeixen 20 en 7 anys. Per exemple: Mini 25 (1984); Ritz (1985); Chelsea i Piccadilly (1986); Advantage i Park-Lane ( 1987); Red Hot, Jet Black i Designer (1988); Rose, Sky, Flame Red, Racing Green i Mini 30 (1989), Mini Check-Mate, Studio 2 i Mini Cooper amb motor de 1275cc (1990).
El 2 doctubre de 1988 mor Alec Issigonis, amb la satisfacci
dhaver vist 5M dunitats venudes.
1991
Mini Mk VI
s una evoluci dictada per raons legislatives.
Es creen sries especials com Neon i Mini Cabriolet, aquesta ltima
noms amb 75 unitats fabricades.
El 1992 les games es reorganitzen en Sprite i Mayfair amb motor de 50
cavalls i Cooper amb motor de 63 cavalls. Les versions especials sn
British Open Classic i Italian Job (1992) i Rio i Thaiti (1993).
Lany 1993 la fbrica es ven a BMW i la producci passa
a distribuir-se en tres noves series: Mini Cooper Montecarlo, Mini 35 i Mini
Cooper Grand Prix.
Lany 1995 es crea el Sidewalk que obt el premi Coche del Siglo
atorgat per la revista Autocar.
1996
Mini Mk VII
Els canvis tamb es produeixen per exigncies
tcniques, com per exemple air-bag pel conductor, barres de protecci
a les portes...
Les sries especials daquest any sn: Cooper 35 i Equinox.
El 1998 surten al mercat Paul Smith i Cooper Sport, i el 1999 Mini 40 i
Mini John Cooper.
Lany 1999 es celebra la festa dels 40 anys al circuit de Silverstone.
2000
Mini One
El 2000 s un any de contradiccions pels fantics dels Minis. Duna banda, el 14 de setembre es fabrica lltima unitat del Mini Clssic i el 24 de desembre mor John Cooper; de laltra sorgeix el nou Mini. Tamb el 2000 es nomena director general de BMW a Pischetsrieder, que s ni ms ni menys que el nebot dIssigonis.
Al nou Mini sha de fer un canvi important per poder respectar
les normes de seguretat i de medi ambient sense perdre el carcter.
La part mecnica la porten a terme John Cooper i Alex Moulton,
mentre que el disseny es comparteix entre MG-Rover i BMW.
Tot i que el model final es presenta al Sal de Frankfurt el setembre
de 1997, no s fins el 2000 que es comena la producci
en srie. Concretament el 28 de setembre de 2000 es presenta oficialment
al Mundial de lautombil.
En 5 anys sen venen 700.000 unitats.
nit46